textos·texts


(...) Potser per això Nuri Negre va decidir no exercir de psicòloga i centrar-se en la pràctica de la ceràmica: perquè li oferia una forma de coneixement pausat i íntim, essencial i pre-teòric com el paisatge que envolta la seva casa de Cartellà- De fet, és en el mateix paisatge on l’artista compila les formes que després es traduiran en terracota; formes o fragments –una fulla rebregada, una branca, una pedra...- que ella llegeix per desxifrar un món que se’ns revela en els petits detalls i que, per contra, tendeix a ocultar-se quan se l’encara amb voluntat totalitzadora i excés d’armament conceptual.

(...) I és que la ceràmica de Nuri Negre és qualsevol cosa menys estrident o efectista: la utilització del fang xamotat – refractari- cuit a altes temperatures i la reducció cromàtica al blanc i al negre formen part d’una estratègia creativa quasi ascètica que se situa just a les antípodes del deliri visual en el qual vivim immergits.


(...) Possibly, this is the reason why Nuri Negre decided not to work as a psychologist and focus her attention on working as a ceramic artist, as this meant slowly acquiring practical knowledge, which was as  essential and intimate as the landscape surrounding her house in Cartellà.

Indeed, it is precisely in this setting  that she finds the items that later are moulded in terracotta; shapes or fragments – a shrivelled leaf , a branch, a stone – interpreted by her, trying to figure  out  a world which only reveals itself    in small details  and  tends to hide away when approached with an excess of theoretical knowledge..

(...) Nuri Negre’s ceramic art is anything but strident or dramatic: using refractory clay, fired at high temperatures and reducing the range of colours to white and black are part of a nearly ascetic creative strategy, which is the complete opposite of the visual delirium  we live immersed in.

Eudald Camps,
Crític d’art. Diari de Girona, 16 de desembre de 2012
Art critic. Diari de Girona, 16th December 2012


 

La mirada introspectiva de l’artista penetra les restes sense vida que l’aparent atzar de la natura abandona a qualsevol indret. Una ploma que pentina el vent, un branquilló que s’esquinça, una clova motejada que acull l’oceà...  El “Li” un concepte d’origen xinès, intraduïble, que apel·la al nexe aparent dels rastres, les textures, les esquerdes... de la pell, de la terra, l’òxid, el manganès...  Testimonis silents del tornaveu formal en què la vida es plasma, signes d’expressió d’un joc de similituds insondables.

 Formes arquetípiques, acollidores, trampes pels sentits... espais amagats que atresoren el buit... el silenci.

 El silenci que s’aprecia entre dos sons, i el silenci magnètic que rau a l’interior del no res... el que duu cap a profunditats més recòndites, més fosques... l’inevitable atracció de la bellesa mistèrica que acull la mirada inquieta, encuriosida pels significats ocults de l’aparença... que com a records d’un somni d’infinitud coherent, ens mostra les petges del coneixement.

 

An artist’s introspective look penetrates the lifeless remains he comes across,  seemingly left by nature at random..

A feather dancing in the air, a splittwig , an irregularly spotted shell that evokes the sea….. ‘Li’ an untranslatable Chinese concept, which refers to the apparent links between traces, textures, cracks - found in skin,  earth -,  rust, manganese ….. Silent testimonies  of a formal sounding board in which life is reflected,  symbols expressing a play ofunfathomable similarities.

Attractive archetypal shapes,  traps for the senses ….. hidden spaces which house emptiness …..silence.

The silence  which is perceived between two sounds, the magnetic silence found amidst the void, the silence which takes you to even more secluded and darker depths …. The mysterious beauty which inevitably attracts the searching look of an artist, who feels the need to learn more about the meanings hidden under the appearance of things ……   which like the memories of  a dream of coherent infinity, shows the prints of knowledge.

Jordi Esteban, Escultor i art-terapeuta. Juliol de 2013. Sculptor and art-therapist.


 

Alguns diuen que l'ànima facilita informació al cos. Però imaginem per un instant què passaria si el cos facilités informació a l'ànima, l'ajudés a adaptar-se a la vida material, l'analitzés, la traduís, li facilités un full en blanc, tinta i una pluma amb la qual pogués escriure sobre les nostres vides. (...)

Some say that the soul facilitates information to the body. But imagine for a moment what would happen if the body facilitated information to the soul, helped her to get adapted to material life, analyzed her, translated her, gived her a white paper, ink and a feather so she could write about our lifes. (...)

Clarissa Pinkola Estés
Dones que corren amb els llops
Women who run with the wolves